diumenge, 16 de juny del 2013

ASSALIT DE GUDAL, EL PRIMER SENYOR DE PUÇOL

Vull començar el primer dels molts articles sobre la història del nostre poble (amb el beneplàcit de L'Alternatiu de Puçol, per suposat), i retre un homenatge a un nom, Assalit(d) de Gúdal, que té un carrer al nostre poble i en el qual vaig tindre el gust de viure uns quants anys de la meua vida.

Qui era Assalit de Gúdal? Quina relació tenia en el nostre poble? Era puçolenc?
Anem a endinsar-se un poc en la història d'aquest home per a respondre a totes aquestes preguntes.

LA FAMILIA GUDAL

El nostre personatge pertany a la noblesa aragonesa del segle XIII. Algunes fonts ens diuen que els Gúdal eren de Terol (per el paregut etimològic de Gúdal amb la Serra de Gúdar) i uns altres catalans, pel què no hi ha molta informació al respecte. Es sap que va ser fill de noble (del mateix nom) i nebot de Garcia de Gúdal, bisbe d’Osca i que va acompanyar al Rei En Jaume I, el Conqueridor en la conquesta de Valéncia.

ASSALIT DE GUDAL EN PUÇOL

L'adquisició de l'Alqueria del Puig com a propietat seua

Retrat del Rei En Jaume I, el Conqueridor.
Segons diu la llegenda, un bon dia de 1237, el Rei En Jaume I, durant la llarga conquesta del territori valencià dominat pels àrabs, es va parar a contemplar l’Alqueria del Puig (així es coneixia a Puçol en aquella época) la qual estava formada per unes poques cases al voltant del que fou el Col.legi Bisbe Hervàs (davant de l’Església dels Sants Joans, en la actualitat). Així, Assalit de Gúdal s’arrimá al rei i li la va demanar com a premi per totes les batalles guanyades en la conquesta de València. El rei En Jaume li va dir que quan la ciutat de Valencia fora derrotada li donaria la Alqueria per a ell. 

La entrada de Jaume I en València fou el 9 de Octubre de 1238, però, segons els Documents de la Catedral de València, el 24 de Gener de 1238 , el Rei ja li dóna L'Alqueria del Puig a Assalit de Gúdal (per tant, el Rei, no sabem per quin motiu, va donar l'alqueria abans de conquistar la ciutat). 

A partir d’aquest moment, l'alqueria passa a ser Lloc (lugar) i comença a nominar-se Puigsol[1] (que, etimològicament, amb el temps, derivà en Puçol) i Assalit de Gúdal el primer senyor del nostre poble.


La Carta Pobla i la repoblació de Puigsol


Degut a la cruenta guerra en la conquesta de València, la població es va vore molt mermada. Així, en Jaume I va començar un procés de repoblació en els municipis valencians inclosos els de l'Horta Nord, rica en marjals i horta que calia cultivar. 

Puigsol fou repoblat per 39 famílies de colons d'origen català la majoria, segons el privilegi otorgat pel rei. 

El 18 de Agost de 1242, Assalit de Gúdal va concedir la Carta Pobla als habitants de Puigsol i al document, després de detallar la concesió de terres i rentes feudals a pagar, inclueix entre altres aspectes la concessió dels fueros i costumbres de la Ciutat de València, què després amb el temps esdevindrà en el Llibre dels Furs de València.

Llengues i origen dels repobladors en L'Horta Nord al S.XIII

"Dando et concedendo vobis et successoribus vestris in perpetuum foros et consuetudines civitatis Valentie que dantur et dabuntur in eadem civitate. Ita quod, secundum dictos foros et consuetudines reguamini et iudicemini per illum que ibi vobis constituetis per Iusticiam. Appellationes vero si quis feceritis, volo et concedo vobis et vestris quod determinentur per unum sapientem in Valentía, que dictus Baiulus meus vobis 

assignaverit cum voluntate vestra. Promitentes vobis et vestris pro firmam stipulationem per me et meos quod non imponam vobis nec vestris successoribus aliquas pravas consuetudines nec abusivas nec etiam aliquas aliis propter foros et consuetudinesValentie. Immo ab omnibus aliis foribus et usaticis, consuetudinibus, exceptis consuetudinibusValentie, facio vos et omnes successores vestros cum hoc presentí publicoinstrumento perpetuo liberes et inmunes, renuntiando super hiis omni iuri divino aut humano, scripto vel non scripto, generali vel spetiali, quod mihi vel meis ad hec infringendavel revocanda aut neganda predicta et vobis aut successoribus vestris obeent totovel parte, loco vel tempore vel per que ego vel mei possemus contra scripta venire vel in aliquo revocare".


Carta Pobla de Assalit de Gúdal al Lloc de PuigSol

En aquest text es fa dir al poble que des d’eixe moment compta amb un poder judicial “del poble i per al poble” i s'assegura que el senyor feudal no imposarà a la població a ninguna llei més que no estiga ja contemplada en la Carta Pobla. 


La venta de Puigsol a l'Esglesia


Per motius què es desconeixen, el 9 de Novembre de 1243, Assalit va vendre l'alqueria de Puigsol i els bens que tenia en Morvedre al rei En Jaume I per 18000 sous. Després d’aquest fet, el 15 de novembre del mateix any, el Rei En Jaume I dóna al bisbe de València Arnau de Peralta, al capítol de la seua Seu i al convent de Roncesvalles el lloc de Puigsol que havia comprat així com les vinyes i cases que tenia en Morvedre (es varen repartir en tres parts). 

Per tant, Puigsol, pasa a pertànyer a l'esglèsia i mai més es va saber de Assalit, ni els motius de la venda ni res més de la seua vida...

Escrit per José Vicente Esteve Soriano (@JoseVteEsteve)
Revisió gramatical per José Ribelles Ferrer (@jorifer037)

Bibliografia


Congreso sobre fileros y ordenamientos jurídicos en la España medieval                  Enric Guinot Rodriguez 

Repoblant L'Horta Nord                                                                     Pau Miquel Sales Barragán




[1]             Puigsol és un dels noms que es creuen origen del nom de Puçol. Uns altres podrien ser Puteolum (per la quantitat de pous en la zona), Puzoli (nom de un poble napolità d'on provenien soldats mercenaris que estaven a les ordres d'En Jaume I). 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada