OPINIÓ: UNA SETMANA D'ATACS CONTRA PUÇOL

L'ENCOBERT

Pensador i lluitador estoic que pontifica per la democràcia i pel valencianisme des del seu búnquer en les muntanyes de Puçol...

UNA SETMANA D'ATACS CONTRA PUÇOL

Esta ha sigut la “II semana cultural republicana”, una sèrie d'actes en què la Plataforma Republicana 14 d'Abril de Puçol fa apologia d'aquell règim espanyol, opressor del poble, autoritari, violent i genocida, el qual esperen poder repetir ben prompte en detriment del poble i en benefici de les elits que el dominen. U d'eixos actes va ser la cosa (perquè una obra de teatre no era) “Idealistas”. Mai havia vist una merda punxada en un pal com aquella, una cosa més mal feta i més mediocre des de tots els punts de vista. Però em referiré només a un aspecte del contingut, que no podria ser més madrileny. Tot era Madrid i més Madrid, com si ací no haguérem tingut guerra. Ni una paraula (de les poquetes audibles) va ser sobre València, com si en aquell temps (i potser ara) no haguérem existit. ¿A això vingueren? ¿A parlar-nos de Madrid com si fóra la nostra pròpia realitat? ¿Com si no estiguérem ja sobreinformats sobre la capital de l'Estat? ¿Eixa és la classe de coneixement sobre l'època de la II República que la Plataforma 14 d'Abril vol que tingam els puçolencs? Sense comentaris. 

Però no ha sigut l'únic acte lamentable que hem hagut de patir els puçolencs esta setmana. El dia 11, l'Andana, que (com tots sabem encara que ells no ho diguen) és l'associació del Bloc de Puçol, va projectar en el Caferro l'enèsim documental laudatori de la figura de Joan Fuster. Per molt que l'Andana siga una espècie de tapadora del Bloc (el partit per excel·lència dels seguidors de Fuster), no deixa de ser curiós que una associació que es definix com a “amics del patrimoni i la cultura popular” es dedique a enaltir la personalitat d'algú que, des d'un elitisme i un autoodi crònics, va rebutjar i menysprear tan profundament la cultura popular dels puçolencs i de tots els valencians. Tant que va dedicar tota la seua activitat a atacar les expressions populars de la cultura valenciana (sempre que no coincidiren amb Catalunya), a intentar (inútilment, clar) convéncer els valencians de la idea que seríem catalans i a dividir i enfrontar la societat valenciana en benefici de l'Estat, dels seus dos grans partits i en detriment del nostre poble. Si eixa ha de ser la pràctica de l'Andana, propose que canvien la seua definició a “enemics del patrimoni i la cultura popular”. Això seria més coherent. Però més coherent encara seria que es deixaren de llepades de cul humiliants a personatges nefasts com Fuster i que es dediquen realment a allò que diuen que fan. Tenen faena. 

I un tercer acte tan antipuçolenc i antivalencià com els dos anteriors va ser la "jornada cultivos alternativos" que el dia 9 organitzaren Cajamar, Copuzol i l'Ajuntament amb el subtítol següent: "¿Creus que la solució per al camp valencià està en el cultiu de productes alternatius als cítrics?". És curiós que siga precisament Copuzol, empresa del monocultiu del cítric, qui faja eixa pregunta. Òbviament, el monocultiu del cítric ha sigut molt positiu econòmicament per a eixa empresa, però molt negatiu per a la nostra població: hem abandonat i perdut la diversitat hortofrutícola que tenia tradicionalment la nostra horta per a centrar-nos en l'exportació del cítric, de manera que ja no produïm les hortalisses que consumim i hem de comprar-les de fora. I bé, mirem quines alternatives ens proposen Cajamar, Copuzol i l'Ajuntament per a "millorar la situació de l'horta valenciana": res de recuperar la nostra diversitat hortofrutícola tradicional, sinó que hauríem d'implantar ací cultius "d'origen tropical" com ara "kiwi, alvocat, paraguaià, argentereta...". ¿Quins interessos s'amaguen darrere d'eixe destarifo de proposta, tan destructiva de la nostra (agri)cultura autòctona? Analitzem qui la fa i per què i ho sabrem: 

- Cajamar és una caixa d'Almeria que té uns interessos econòmics ben forts en l'agricultura i que finança el “Pla 2013 de Formació, dins del qual es troben una sèrie de xarrades destinades a potenciar cultius alternatius per a l'horta valenciana, fonamentalment els d'origen tropical”. És a dir que invertixen diners (els nostres) en intentar convéncer-nos als valencians per a que seguim abandonant i perdent els nostres cultius tradicionals i els substituïm per cultius tropicals que ja funcionen en l'agricultura artificial del desert d'Almeria, de la qual s'enriquix Cajamar. 

- Copuzol, com hem dit, ha fomentat el monocultiu del cítric en la nostra població en benefici de l'empresa i en detriment nostre. Ara planteja alternatives (una concreta, de la qual ens vol convéncer amb actes com el del dia 9), però no perquè li importen els efectes negatius que el seu monocultiu del cítric té en la nostra població, sinó perquè ara eixe model de cultiu ja no resulta tan beneficiós econòmicament per a l'empresa com abans. 

- L'Ajuntament mateix ens explica per què a través del seu regidor d'Agricultura, Salvador Almenara: “Hi ha una saturació de cítrics en l'horta valenciana i molts d'ells no troben una adequada eixida, tant ací a Espanya com en l'exterior”, mentres que les varietats tropicals “ara com ara són rendibles econòmicament”. Eixes són les raons per les quals ara els interessa modificar (que no superar) el monocultiu del cítric amb la introducció dels cultius tropicals, de manera que seguirien ignorant els interessos i la (agri)cultura tradicional del nostre poble i buscant el seu benefici en exclusiva, igual que quan imposaren el monocultiu del cítric. Les paraules i justificacions del regidor d'Agricultura demostren que l'Ajuntament està compromés amb els beneficis privats de Cajamar i de Copuzol i que defén eixos interessos corporatius en contra dels interessos de tots els puçolencs. Si això no és corrupció, és igual que la corrupció. 

La identitat puçolenca, la cultura popular tradicional dels puçolencs, en tots els àmbits i en totes les seues expressions, està ja quasi totalment triturada. La Plataforma 14 d'Abril, l'Andana i el triangle Cajamar-Copuzol-Ajuntament, a través de les seues accions, estan contribuint de manera decisiva a triturar el poquet que queda de tot això. A les dos primeres plataformes, que no busquen enriquir-se, només puc demanar-los reflexió, que rectifiquen el seu camí i que comencen a servir als interessos dels puçolencs. Si no ho fan, el que demanaré és que els puçolencs les ignorem, cosa que de fet ja passa. A les entitats del triangle Cajamar-Copuzol-Ajuntament, no els demane res, ja que busquen el que busquen (guanyar poder i diners a base de perjudicar-nos) i coste el que coste. Únicament demane als veïns de Puçol que comencem a pensar i a debatre per a construir una realitat política i econòmica nova i (eixa sí) democràtica que les ha de substituir i suprimir.