OPINIÓ: ¿CORRUPCIÓ? ¿CRISI DE VALORS? PARLEM CLAR.

L'ENCOBERT

Pensador i lluitador estoic que pontifica per la democràcia i pel valencianisme des del seu búnquer en les muntanyes de Puçol...

¿CORRUPCIÓ? ¿CRISI DE VALORS? PARLEM CLAR

Estrene la meua secció en este projecte que naix i al qual desitge èxit; és a dir, espere que durarà i que tindrà una certa incidència entre els puçolencs jóvens i no tan jóvens. Això no serà fàcil d'aconseguir, però les coses bones són difícils. Bé, comencem.

Ara pareix com si la corrupció acabara d'aparéixer. Com si no haguera estat incrustada com a part essencial del sistema polític vigent (eixe que, com els encanta repetir, “nos dimos entre todos a nosotros mismos” amb la Constitució Espanyola de 1978, aprovada en un referèndum no lliure i a través de la coacció militar). Com si, fins ara, la corrupció no haguera afectat totes les instàncies d'eixe sistema polític des de la seua gestació i imposició al poble valencià i als altres pobles del territori estatal.

El que passa és que, abans, la corrupció estava justificada perquè a tots ens anaven bé les coses i tots en volíem més. Volíem (¿volem?) ser com ells. Com Zaplana, com Julio Iglesias. ¡Eixos sí que sabien! ¡Amb dos collons, figures! ¡Que bons que són, xe! ¡Eixos sí que s'ho muntaren bé! Sí, els corruptes han sigut un model. Han sigut allò que tots voldríem ser i han tingut allò que tots voldríem tindre (luxe) gràcies a la seua posició i astúcia. I, si un polític no s'aprofitava com tots els altres, és que estava bovo. “¡Que imbècil!”, exclamàvem. “¡Normal!”, amollàvem si s'aprofitava.

Per tant, no sigam ara tan hipòcrites de criticar la corrupció quan l'hem acceptada (sabíem que este sistema és corrupte per definició, però no hem intentat canviar-lo i seguim sense intentar-ho) i quan l'hem votada (perquè hem votat corruptes sabent perfectament que ho eren). Molts dels qui ara clamen contra Rajoy han callat quan la corrupció esguitava l'esquerra o el Cap d'Estat. Ara bramen contra el PP i contra Urdangarín. Els deu fer molta ràbia no ser ells els qui cobraven sobresous en negre o els qui feien fortuna per ser familiars del rei (i com el rei). ¡No hi ha dret, home!

I, el militant del PP, ¿com es sentirà davant de tot el que està passant? Pensarà el que ha pensat sempre: que eixe es l'exemple a seguir i que, per a ell, és el somni ensomiat (sense que el pillen, clar, però cal intentar-ho i fer-ho bé). És el gran objectiu: rebre prebendes de tot lo món. ¿I el militant d'esquerres? Pensarà que tot açò és una vergonya enorme i una indignitat. Això sí, mentres això mateix ho facen uns polítics que estiguen a favor del matrimoni homosexual o que porten la bandera espanyola republicana, no hi haurà cap problema. Volem (¡exigim!) tindre governants com els del PP però que alcen el puny. Això és el que compta.

Però encara fa més gràcia que hi haja qui, després de tot això, parle de “crisi de valors”. ¿“Crisi de valors”? ¿Quan hi han hagut valors ací? Per a contestar, caldria remuntar-se massa temps arrere, quan els veïns ens uníem i ens ajudàvem en comptes de desconfiar els uns dels altres, conspirar i competir entre nosaltres per diners i per unes altres idiotades nocives. Ací el que hi ha és una exacerbació (aprovada i exercida per majoria absoluta cada dia) de la amoralitat i dels disvalors; sobretot, de l'ego (egoisme i egocentrisme), del poder sobre els altres i del luxe materialiste. 

Però ja anirem parlant de tot això...