L'ENCOBERT
Pensador i lluitador estoic que pontifica per la democràcia i pel valencianisme des del seu búnquer en les muntanyes de Puçol...
L'IMMOBILISME DELS CONFORMISTES PRO-SISTEMA I PRO-PSOE
Hi ha hagut un cert
debat (això sí, molt pobre -per no dir desèrtic- en idees) sobre el meu darrer
sermó (“EU, eixa filial del PSOE”). Era un article necessari, u dels que havia
de fer. Són coses que cal dir i encara en queden més. Entre les reaccions, algun
suport; però, sobretot, militants o simpatitzants d'EU que, encara que jo els
demanava que no s'ofengueren (no era l'objectiu), que es centraren en els meus
arguments i que contraargumentaren si no estaven d'acord, el que han fet és
adoptar l'actitud exactament contrària: s'han sentit ofesos (o això han
demostrat uns quants), han ignorat els arguments i no han contraargumentat res.
No hi ha hagut ni
una sola reflexió, ni un trist comentari, sobre les propostes de regeneració
d'EU que contenia el document que jo enllaçava. Res. Ja m'ho temia. Eixe fet ja
és ben simptomàtic de quina actitud tan irreflexiva, dogmàtica i limitada a la
inèrcia (en definitiva, al no-pensament) tenen uns certs sectors socials i
polítics, tant del nostre poble com de fora. Com que estic segur que ni tan
sols s'han llegit eixe text perquè no els interessa (no tenen la intenció de
replantejar res perquè, passe el que passe, volen seguir sent marionetes d'una
organització criminal amb un nom de quatre sigles), no insistiré ací en el
mateix tema. Tampoc els tornaré a demanar que reflexionen i que mantingam un
diàleg en compte de desviar el tema o de parlar de l'Encobert, perquè no faran
cas.
És un comportament
tristament molt típic: per a evitar que hi haja un debat real, hi ha qui vol
desviar l'atenció pegant-li voltes a alguna qüestió estèril o irrellevant (la
majoria dels comentaris que han aparegut en Facebook són un bon exemple, ja que
només especulen sobre la representativitat de les paraules de Roberto en compte
de reflexionar sobre el fons, que és l'estratègia d'EU) i intentant encasellar
el qui parla en alguna ideologia. D'eixa manera, pretenen reduir els meus
arguments a una suposada intenció partidista contra ells, cosa que és falsa.
Per eixa raó, miren
de relacionar-me amb este o aquell partit polític, encara que sempre dic que
vullc un altre sistema polític (democràtic) i no este (partitocràtic). Diuen
que sóc del Bloc perquè escric en valencià, idea pròpia d'una mentalitat
racista i antivalenciana; diuen que sóc d'UPyD perquè no m'identifique ni amb
l'esquerra ni amb la dreta, idea pròpia de qui veu el món dividit absurdament
en dos colors. En fi, si no volen (o no poden) vore la realitat més enllà del
filtre dels partits i de les etiquetes, és una llàstima. Però insistixc: això
no és més que una estratègia.
Tot això (tots
eixos esforços per imposar el no-pensament, desacreditar l'altre i impedir el
diàleg d'idees), són simplement per a no haver de llegir, pensar i debatre de
deveres sobre els problemes i les possibilitats de regeneració d'EU. A eixos
nivells de mediocritat (intel·lectual i moral) hem arribat. I que conste que
eixa actitud no és un patrimoni exclusiu d'EU, sinó que la trobem en tota la
societat i en tot l'espectre polític; però és deveres que afecta molt l'esquerra,
cosa que haurien de tindre en compte els seus seguidors. És obvi que no hi ha
debat ni regeneració possibles en eixes condicions. I ¿què ens queda? Més
partitocràcia i més (P)PSOE, que segurament és el que volen.
Per a fer possibles
el debat i la regeneració, ¿què cal? Primer, voler-los i estar disposat a
replantejar-se coses. Després, acceptar les crítiques no amb la voluntat
d'atacar l'autor, sinó d'analitzar els arguments i admetre'ls o rebatre'ls,
acció que cal acompanyar amb més arguments. Un altre requisit imprescindible és
assumir la part de responsabilitat que tots i cada u de nosaltres tenim en els
nostres actes individuals i en els actes col·lectius en què participem. Per
exemple, és ben comú sentir o llegir que “el poble no té la culpa del que fan
els seus governants” o que “les bases del partit no tenen la culpa del que fan
els seus dirigents” (en el mateix mur de l'Alternatiu).
Això és rotundament
fals. Mentira. Sense els nostres vots i sense la nostra aquiescència diària, no
és possible que els governs i les cúpules dels partits actuen com ho fan en
cada moment. Però assumir la responsabilitat implica assumir la culpa i actuar
(analitzar, reflexionar, intervindre) constantment, i això no ho vol fer quasi
ningú perquè és incòmode. El victimisme de llevar-se totes les responsabilitats
i les culpes de damunt i llançar-les sempre a algú, és una posició molt més
còmoda; ara bé, així no anem a cap lloc millor, sinó que aprofundim en els
problemes. Menys infantilisme i més responsabilitat és el que cal. Sigam més
honests amb nosaltres mateixos i amb els altres per a practicar debats i
diàlegs sans i que realment valguen la pena. Torne a insistir: comencem ja a
fer-nos adults i a demostrar-ho... o deixem-ho tot com està i seguim
afonant-nos en la merda.
El mateix que vaig dir jo fa uns dies.
ResponEliminaEstèril? Ja... hipócrita és el que eres. Quan deixes de generalitzar i fer d'una part un tot quan t'interessa (agafant parts que ni tan se vols son part del tot, que jo només simpatitze amb persones, no amb partits) i del tot una part quan t'interessa també, parlem de les coses que cal canviar, que ja et dic jo que sóc molt més radical que tu.
ResponEliminaPD: Si, el vaig llegir.
"ESQUERRA UNIDA, EIXA FILIAL DEL PSOE"
ResponElimina"EU DE PUÇOL: L'IMMOBILISME DELS CONFORMISTES PRO-SISTEMA I PRO-PSOE"
Mientes cuando dices que no era tu objetivo que alguien se sintiera agraviado con tu opinión, sólo hay que leer el título que le diste a tu primer artículo para darse cuenta de ello; y con el del segundo te superas en tu pretensión de ofender. Realmente dejas escasa oportunidad para entrar a debatir lo que es o no es Izquierda Unida con este estilo.
Tampoco puedes fundamentar todo lo que dices en lo que ha escrito un afiliado, humilde como pocos, en su blog o en el facebook. Eso es tramposo y mediocre en tu caso; quizá no te habrían quedado tan duros los artículos si los hubieras escrito a raíz de lo que dicen Julio Anguita, Gaspar Llamazares... La crítica te resultaría más dificultosa. Sin duda.
Por otro lado, recomiendas, con entusiasmo además, que leamos un artículo de Félix Rodrigo Mora, personaje que debe de ser una especie de gurú revolucionario para tí, en el cual podemos leer cosas como:
" ... en casi todas partes IU es una cloaca de inmoralidad, codicia, enfrentamientos, odios cainitas, incultura, ausencia de ideales, alejamiento de la realidad, hipocresía, egotismos, machismo y neomachismo, senilidad, torpes manejos y ausencia de espíritu militante. Es, además, una trituradora de las personas, a las que degrada, deshumaniza y corrompe, como hace desde siempre la izquierda." Tú debes pensar lo mismo.
Pero hay más:
"... Durante el franquismo el PCE respaldó de facto la política del régimen para el mundo rural, que llevó a la destrucción de la sociedad agraria popular tradicional, al triunfo pleno de la ciudad sobre el campo, a la urbanización a colosal escala y a la devastación medioambiental." Como bien dice la wikipedia este hombre es autodidacta. Sin duda también.
Y más:
"... Cuando IU sostiene que el Estado es “lo público” está diciendo que el ejército es del pueblo, que pueblo y ejército son la misma cosa. Con ello bate todas las marcas del militarismo."
"... IU es sostenedora del Estado policial-militar feminista, de la Ley de Violencia de Género, del Ministerio de Igualdad y de toda la política feminicida del actual régimen capitalista y estatal. En sí misma, IU es un reservorio de machismo y neomachismo, de patriarcado y neopatriarcado, lo que hace que las mujeres se sientan en ella agobiadas y oprimidas."
"... el viejo ideario fascista del PCE..."
"... IU es una de las más importantes causas y fuentes de desprecio por la verdad, amoralidad, inespiritualidad, hedonismo,
deshumanización, epicureísmo, egotismo disfuncional, desintegración total de la persona, asocialidad y liquidación de la esencia concreta humana."
"... IU, como fuerza que, al mismo tiempo, es capitalismo y sirve al capitalismo, está obligada a destruir todas las manifestaciones de creatividad popular, resistencia al sistema de dominación y autoorganización, pues así se lo exigen sus poderosos financiadores. Por eso se ha lanzado a aniquilar el 15-M."
Si el amigo Félix y tú pensáis así de IU, no tiene sentido que os preocupéis por su regeneración, os sería más fácil fundar un nuevo partido de izquierdas. Ya sé que no te gusta la palabra partido pero es lo que hay.
Por cierto, tu ídolo autodidacta (¿para qué coño sirven los maestros?¿no?), también tiene sus detractores:
http://barcelona.indymedia.org/usermedia/application/6/Felix_NO!.pdf
Aplícate lo que te corresponda, y no te las des pues ni era necesario tu artículo, ni ha suscitado ese cierto debate que dices, y sólo han entrado a la capa tres personas y yo, cuatro.
A Pedro Ponce Sàez:
ResponEliminaDius que sí que el vares llegir. No es nota. El document no et mereix cap comentari i seguixes desviant l'atenció per a evitar el debat. ¿Qui és l'hipòcrita? Per una altra banda, no pretenc ser més radical que tu. Ho seré o no depenent de la qüestió i de com es mire. És una competició que no m'interessa. Discutim sobre idees i no sobre qui la té més llarga. Salut.
A A.C.A.L.V.:
ResponEliminaEl fet que t'ofenguen (o que trobes ofensius) els meus títols i el meu llenguatge no demostra una intencionalitat meua; únicament demostra dos coses: que et dónes per al·ludit i que no pots (o no vols) fixar-te en el fons, de manera que et quedes en la forma.
No fonamente tot el que dic en allò que ha escrit un afiliat, sinó en l'estratègia política d'EU i de la seua militància. No heu entrat a discutir res d'això perquè és més còmode tirar-li la culpa a un militant (cosa que jo no he fet i vosaltres sí) per a no anar al fons. I, sobre Julio Anguita i Gaspar Llamazares (este darrer, llepaculs professional de Zapatero i del PSOE durant anys), no he parlat; però, si ho fera, t'assegure que tindria molt a dir i a criticar. En això t'enganyes.
Les teues referències a Félix Rodrigo (autor del document que vaig enllaçar, "IU en el disparadero") com a un "gurú revolucionario" i un "ídolo", les fas tu. Jo no tinc gurús i vullc pensar que tu tampoc. Per tant, si tu cites un autor, jo no diré que és el teu gurú: em limitaré a analitzar el contingut i prou.
En efecte, les cites que fas del document són pensaments del seu autor. Encara que no són meues, les compartixc en general i en el seu context. En la meua opinió, seria preferible citar les seues propostes de regeneració del sector polític que representa IU. Jo mateix demanava que vos fixàreu en eixa part, cosa que no vols fer. D'acord. Reconegau que no voleu canviar res i ja està.
He fet referència en el meu article (i en els anteriors) a la meua oposició a la partitocràcia. Tanmateix, em proposes que funde un partit. A més, "de izquierdas". T'he de dir que, si la paraula "partit" m'esmussa, la paraula "esquerra" (com "dreta") encara més. El que sí que m'agradaria saber és què vols dir amb "es lo que hay". ¿Que els partits són l'única via per a fer alguna cosa política?
També em crida l'atenció quan dius "autodidacta (¿para qué coño sirven los maestros?¿no?)". No crec que el fet de ser autodidacte (en una disciplina o en general) siga negatiu o vaja en contra de l'existència de "mestres". ¿És que no eres autodidacte en res? ¿Estàs en contra que els altres ho siguen?
Pel que fa a la crítica a Félix Rodrigo que enllaces, ja coneixia la seua existència. La d'eixa i la d'unes altres que, probablement, no coneixes. Tots tenim detractors (jo també, segons pareix), però això no és cap cosa extraordinària. La qüestió rellevant és si les crítiques són argumentacions amb propostes o atacs manipulatius contra una persona.
Amb el teu darrer paràgraf, deixes clar que no vols este debat. Et molesta que algú qüestione l'estratègia actual d'IU, encara que siga amb propostes. El debat, encara que siga minoritari (i terriblement pobre en idees -o, més ben dit, ideïcida- a jutjar per les respostes), existix. Si no el vols, no l'alimentes. Però, per mi, alimenta'l. Salut.